Del Rugby

INICI DEL JOC DEL RUGBY

Hi ha dues versions:

LA ROMÀNTICA: L’estudiant de la “Public School” de la ciutat de Rugby, William Web Ellis, un bon dia de 1823, jugant a l’incipient esport del Foot Ball amb uns amics, es va cansar de que no li passessin la pilota i va tenir la genial idea de agafar amb les mans, travessant el camp, eludint contraris fins arribar davant de la porteria rival, on va col·locar la pilota i va xutar a gol, donant així peu a la creació del joc del Rugby.

A causa d’això al jardí de la Universitat de Rugby hi ha una estàtua en bronze commemorant l’esdeveniment i en honor de William Web Ellis, al què, a mes a mes, se l’ha honrat donant nom al Trofeu d’Or, que s’atorga al Campió del Món en la competició celebrada cada quatre anys des de 1987, un cop a l’hemisferi nord i una altra al hemisferi sud en anys no coincidents amb la Copa del Món de Futbol.


LA REAL: Al llarg del segle XIX, es van inventar o reinventar gairebé tots els esports que es practiquen en l’actualitat, fruit d’un interès social per l’exercici i la salut relacionada amb el mateix i aquest interès va néixer en dos àmbits específics: la Universitat i l’Exèrcit.

En els àmbits universitaris va començar a jugar-se un esport provenint de l’antic ASPARTUM practicat per la Legions Romanes en temps de l’Imperi i que anys més tard, durant el renaixement, va ser revitalitzat a Florència amb el nom de Calcio in Costume, que per cert encara es practica en l’actualitat un cop l’any i de forma folklòrica.

Aquest esport consistia en que un nombre indeterminat de persones, colpejaven amb els peus i les mans una rudimentària pilota (feta de la bufeta d’un porc) fins portar-la a una àrea determinada de l’equip contrari, havent d’introduir aquesta pilota entre els pals instal·lats a l’efecte .

Per evitar que els portadors de la pilota progressessin, se’ls intentava tirar a terra mitjançant el “tackling” que consistia en fer una expeditiva traveta per fer caure al portador de la pilota i que així la perdés.

Com que els partits es concertaven a un nombre determinat de gols (al millor de cinc o sis), podien durar, fins i tot dies, per la qual cosa és fàcil entendre dues coses: Tant d’exercici amb suors i en roba de carrer, sense dutxes posteriors ni canvis de roba i en clima britànic, provocava malalties, incloent la pulmonia que podien ser mortals, i d’altra banda els expeditius “tacklings”, podien causar i de fet causaven, trencaments d’ossos de les cames, amb el consegüent perill de quedar tolits.

Els pares i professors de la “Public School of Rugby” (no confondre amb el concepte Public School doncs no vol dir Escola publica, sinó que eren unes de les institucions més selectives de la Gran Bretanya), van decidir prohibir aquest joc que podia ser tan perillós per a la salut, i llavors els estudiants, amb una característica també molt britànica, van decidir negociar amb els seus mentors, fent unes contra-propostes consistents en que s’eliminés el “tackling” amb els peus, passant a fer-se amb les mans que seria mes suau i per altra banda, limitar el temps dels partits per no estar tanta estona a la intempèrie.

Després de llargues discussions van convèncer a uns i altres i van redactar les RUGBY RULES, que són les regles amb les que, després de la seva evolució, es juga a Rugby actualment.

Cal fer esment, que una mica més al sud d’Anglaterra, a la Universitat de Cambridge, en assabentar-se d’això, es van negar a canviar de costums, especialment pel que fa al tackling, i per a més detall, van estendre les CAMBRIDGE RULES, que contenien limitació de temps en els partits, però negava l’ús de les mans en el maneig de la pilota i en la defensa davant els atacants, regles de les quals ha evolucionat l’actual FUTBOL que a la Gran Bretanya es diu de forma completa Futbol Association, o en forma reduïda “SOCCER”.

CONCLUSIÓ: Cadascú que esculli la versió que més li agradi, però es comprèn que és mes fàcil explicar la Romàntica que la Real.